Aún estando la situación como está, siempre defenderemos este deporte tan bonito y contribuiremos en hacer de todas nuestras patinadoras unas grandes amantes de este deporte.
Mirades Olímpiques
El somni olímpic del patinatge
Ramon
Basiana
Basiana
Tot i complir les condicions
necessàries que exigeix
el COI, el patinatge
sobre rodes no està present
als Jocs de Pequín, ni tampoc
hi serà a Londres el 2012 en
cap de les seves quatre modalitats
oficialment reconegudes: patinatge
artístic, hoquei patins, patinatge
de velocitat i hoquei en línia. El
patinatge és un esport present als
cinc continents i té més d’un centenar
de països afiliats a laFederació
Internacional (FIRS). A més,
pren part en els Jocs Panamericans
i hi ha practicants d’ambdós
sexes en la majoria de països.Per
què, doncs, encara no és olímpic?
Resulta incoherent també que
tan el patinatge sobre gel (hoquei,
velocitat i artístic) com l’hoquei
herba participin als Jocs i en
canvi cap de les modalitats del patinatge
que es practiquen sobre
rodes hi pugui prendre part.
necessàries que exigeix
el COI, el patinatge
sobre rodes no està present
als Jocs de Pequín, ni tampoc
hi serà a Londres el 2012 en
cap de les seves quatre modalitats
oficialment reconegudes: patinatge
artístic, hoquei patins, patinatge
de velocitat i hoquei en línia. El
patinatge és un esport present als
cinc continents i té més d’un centenar
de països afiliats a laFederació
Internacional (FIRS). A més,
pren part en els Jocs Panamericans
i hi ha practicants d’ambdós
sexes en la majoria de països.Per
què, doncs, encara no és olímpic?
Resulta incoherent també que
tan el patinatge sobre gel (hoquei,
velocitat i artístic) com l’hoquei
herba participin als Jocs i en
canvi cap de les modalitats del patinatge
que es practiquen sobre
rodes hi pugui prendre part.
A Barcelona 92, l’hoquei patins
va ser un esport d’exhibició i semblava
que allò era l’inici cap al reconeixement
olímpic del patinatge.
Però després dels Jocs la cosa
es va refredar i els intents de seguir
endavant per part de la FIRS
van enrocar-se davant l’immobilisme
va ser un esport d’exhibició i semblava
que allò era l’inici cap al reconeixement
olímpic del patinatge.
Però després dels Jocs la cosa
es va refredar i els intents de seguir
endavant per part de la FIRS
van enrocar-se davant l’immobilisme
del COI, que s’excusava
amb l’argument de fixar una
amb l’argument de fixar una
quota màxima d’esports i d’espor-
tistes als Jocs.
A finals dels 90, en alguns països
l’hoquei patins i el patinatge
començava a retrocedir i, fins
i tot, a morir-se per manca de
mitjans econòmics. El sol fet de
ser reconeguts com a esport
olímpic hauria suposat un baló
d’oxigen per a molts països, però
la gravetat de la situació obligava
a no quedar-se de braços creuats.
Fou en aquest context de
crisi que els dirigents de Federació
Catalana de Patinatge (Fecapa)
i la FIRS vàrem començar a
estudiar altres vies per rellançar
el patinatge i l’hoquei patins a
nivell mundial.
Amb el suport de les institucions
catalanes i la UFEC, la Federació
Catalana va plantejar la
possibilitat de participar amb veu
pròpia al món. Allò podia ser un
revulsiu per a un esport cada vegada
més minoritzat i arraconat
en molts àmbits: administració
pública, empresa privada, mitjants
de comunicació...
Per a Isidre Oliveras, l’anterior
president de la FIRS, la presència
d’un país esportiu com Catalunya
dins la FIRS podia ajudar
a reactivar el patinatge en molts
l’hoquei patins i el patinatge
començava a retrocedir i, fins
i tot, a morir-se per manca de
mitjans econòmics. El sol fet de
ser reconeguts com a esport
olímpic hauria suposat un baló
d’oxigen per a molts països, però
la gravetat de la situació obligava
a no quedar-se de braços creuats.
Fou en aquest context de
crisi que els dirigents de Federació
Catalana de Patinatge (Fecapa)
i la FIRS vàrem començar a
estudiar altres vies per rellançar
el patinatge i l’hoquei patins a
nivell mundial.
Amb el suport de les institucions
catalanes i la UFEC, la Federació
Catalana va plantejar la
possibilitat de participar amb veu
pròpia al món. Allò podia ser un
revulsiu per a un esport cada vegada
més minoritzat i arraconat
en molts àmbits: administració
pública, empresa privada, mitjants
de comunicació...
Per a Isidre Oliveras, l’anterior
president de la FIRS, la presència
d’un país esportiu com Catalunya
dins la FIRS podia ajudar
a reactivar el patinatge en molts
indrets del món, i això era clau
per mantenir viva l’esperança del
somni olímpic. L’ingrés de la Federació
Catalana a la FIRS es va
produir el 26 de març de 2004,
en la reunió del comitè central
executiu de la FIRS celebrada a
Miami (EUA). Per unanimitat
dels presents, es reconeixia la Fecapa
com a membre de ple dret i,
per tant, s’obria la via lliure a les
seleccions catalanes a participar
en les competicions oficials internacionals.
Tot i el gran pas endavant que
significava aquest ingrés en benefici,
no només del patinatge català,
sinó per al patinatge a nivell internacional
i avançar en el camí
cap a el reconeixement olímpic,
la Federació Espanyola, amb el
suport del Consejo Superior de
Deportes (CSD), va interposar un
recurs contra l’admissió de la catalana
i iniciava una croada, amb
els coneguts episodis de Fresno i
Roma, per expulsar Catalunya de
la Federació Internacional.
El temps ha acabat per demostrar
que mentre Catalunya fou
membre provisional de la FIRS,
el COI va acceptar la proposta
olímpica del patinatge i des del lamentable
espectacle internacional
que van oferir els detractors
de Catalunya a Fresno només
s’han recollit fracassos.
No serà fins a l’assemblea olímpica
que tindrà lloc l’any vinent a
Copenhaguen, on es decidirà la
incorporació de noves disciplines
en el programa olímpic del 2016.
Els esports que opten a entrar en
el programa olímpic són: beisbol,
softbol, golf, rugbi, esquaix, kàrate
i patinatge.
Des de l’assemblea del COI a
Singapur fins a dia d’avui, el golf i
el rugbi són els esports que més
bé han fet els deures i parteixen
en millor posició que la resta d’aspirants.
És evident que això no
garanteix cap èxit, però el poc
que han fet fins ara els dirigents
de la FIRS sí que és garantia de
fracàs i, malauradament, pronostica
una altra oportunitat perduda
per al patinatge.
La pregunta és... què s’ha fet
des de la Federació Internacional
per a la promoció del patinatge i
l’hoquei patins a nivell mundial?
On són les promeses que vaticinava
el tàndem Sabatino Aracu i
Roberto Marotta?
Com sempre, el temps és l’únic
jutge que deixa a cadascú en el
seu lloc...■
per mantenir viva l’esperança del
somni olímpic. L’ingrés de la Federació
Catalana a la FIRS es va
produir el 26 de març de 2004,
en la reunió del comitè central
executiu de la FIRS celebrada a
Miami (EUA). Per unanimitat
dels presents, es reconeixia la Fecapa
com a membre de ple dret i,
per tant, s’obria la via lliure a les
seleccions catalanes a participar
en les competicions oficials internacionals.
Tot i el gran pas endavant que
significava aquest ingrés en benefici,
no només del patinatge català,
sinó per al patinatge a nivell internacional
i avançar en el camí
cap a el reconeixement olímpic,
la Federació Espanyola, amb el
suport del Consejo Superior de
Deportes (CSD), va interposar un
recurs contra l’admissió de la catalana
i iniciava una croada, amb
els coneguts episodis de Fresno i
Roma, per expulsar Catalunya de
la Federació Internacional.
El temps ha acabat per demostrar
que mentre Catalunya fou
membre provisional de la FIRS,
el COI va acceptar la proposta
olímpica del patinatge i des del lamentable
espectacle internacional
que van oferir els detractors
de Catalunya a Fresno només
s’han recollit fracassos.
No serà fins a l’assemblea olímpica
que tindrà lloc l’any vinent a
Copenhaguen, on es decidirà la
incorporació de noves disciplines
en el programa olímpic del 2016.
Els esports que opten a entrar en
el programa olímpic són: beisbol,
softbol, golf, rugbi, esquaix, kàrate
i patinatge.
Des de l’assemblea del COI a
Singapur fins a dia d’avui, el golf i
el rugbi són els esports que més
bé han fet els deures i parteixen
en millor posició que la resta d’aspirants.
És evident que això no
garanteix cap èxit, però el poc
que han fet fins ara els dirigents
de la FIRS sí que és garantia de
fracàs i, malauradament, pronostica
una altra oportunitat perduda
per al patinatge.
La pregunta és... què s’ha fet
des de la Federació Internacional
per a la promoció del patinatge i
l’hoquei patins a nivell mundial?
On són les promeses que vaticinava
el tàndem Sabatino Aracu i
Roberto Marotta?
Com sempre, el temps és l’únic
jutge que deixa a cadascú en el
seu lloc...■
*Ramon Basiana és president de la
Federació Catalana de Patinatge
Federació Catalana de Patinatge
No hay comentarios:
Publicar un comentario